L'església
parroquial de Sant Esteve de Vallespirans apareix citada en un llistat
d'esglésies del bisbat de Vic fet entre els anys 1026 i 1050 amb la denominació
de “Valle espirans”. Posteriorment l’any 1154 surt esmentada en altres
documents amb les variants etimològiques de “Valle espiranis” i “Valle
spirans”.
En 1123 apareix documentada com una possessió de Santa Maria de Ripoll i estava situada dins el terme del castell de la Guàrdia de Ripoll. La seva pertinença a aquest monestir es veu repetidament confirmada en diferents documents i èpoques. L’any 1260, en el breu del papa Alexandre IV. L’any 1312, en la sentència favorable al monestir i en contra del bisbat de Vic. per això el bisbe de Vic, Berenguer, declarà al legats pontificis que l’abat de Ripoll tenia la provisió i domini en aquesta parròquia. També en un document de permuta de l’any 1351, consta que l’abat de Ripoll confirma la transacció realitzada entre Romeu Cabot i Ramon de Tilia, per raó de domini.
